Embastem

Embastem termes i mots

a la trama quotidiana,


juguem amb els temps,


dancem per les pistes del possible,


cantem bandes sonores, somiem....

He vist el mar

He vist el mar

mirall de plom i llum

reflectint el sol a cada punt.

*

Enlluerna les gavines,

enlluerna els corbs marins,

m'esquitxa les sabates

cada onada vora els pins

i em retorna a cada passa

als records submarins.

I em remet a aquells tresors

que els pirates manllevaven

als senyors més rics del món.

I em porta amb les corrents

a les batalles més bravíes,

i em transporta als carguers

plens d'esclaus amb grillons,

i a les històries més penoses

que les aigües guarden amb zel...

*

La calma

*

Llueix el sol,

fa un dia clar.

Ha reeixit la calma.

***

Canvi d'hora

Canvi d'hora:

decisió aleatòria

que ens trenca ritmes vitals.

*

A les dues seràn les tres,

demà voldré dormir més.

*

A les tres seran les quatre

i em quedaré al catre.

*

A les quatre seran les cinc,

mira quina son que tinc.

*

A les cinc seran les sis.

A les sis seran les set,

i així successivament

*

Follet

Tinc un follet al cap

que neteja raconades,

allibera mots antics

i remena calaixeres.

*

Estira fils embolicats,

allibera cintes velles,

fa volar parers d'ahir

i restaura passarel·les.

*

No et cansis, no follet,

et posaré llumetes

perquè ballis clarivident

per la capsa de les idees.

***

La primavera no espera

Bufa un airet,
ballen les branques.

Obriu finestres i portes!
Que entrin les aromes
de gessamí, lilàs i maduixes,
la llum tardana d'un vespre finit
que demana la visita de la nit,
i quatre pètals vermells de roses primerenques.

I és què l'hivern ha fugit
i la primavera no espera,
que ha de pintar de colors els jardins
i omplir el cel de núvols amb sorpresa.

Núvols d'aigua espessa,
núvols fugissers que marxen de pressa,
núvols d'escuma i de crema,
núvols negres farcits de tempesta.

Camp de primavera

Passeja l’aroma

del camp sota el cel,

passeja l’aroma

per sobre del verd.

Hi ha tints molt variats

per l’herba escampats,

blaus, liles i grocs

fan el camp de colors.

Ha plogut i fa sol,

s’il·lumina una flor

que atreu a l’abella

com el cuc a l’arpella.

Vacances

La mona

La mona, ih, ih!...

la mona és aquí

Xocolata cremosa

la gallina hi reposa.

Molts ous petitets

d’aire farcidets...

La mona, ih, ih...

La mona és aquí.

Diumenge de Rams

Dia de la palma,

diumenge de Rams,

jornada de festa

a pobles i ciutats.

Rosaris de sucre,

i onades de vida,

llorer perfumat,

rams verds a les mans.

Migdia brillant,

diumenge de Rams.

La Pasqua és aquí

Llum nova de primavera,
la mona a la nevera:
xocolata de primera
que et regala el padrí.

La Pasqua és aquí
entre palmes i oliveres
sota una lluna plena
que ens captivarà qualsevol nit.

Les ventades de març
amb tardes de sol directe,
els camps ja florits
i els perills de les glaçades.

Els dies indecisos
entre el cru hivern,
els ruixats impertinents
i hores de calorada.

La farigola i el romaní
ens regalen malves al florir.
I el sol, a diari,
torna a sortir.

Sant Sebastià dels Gorgs

Romànica torre fortificada
dirigida cap el cel,
castigada per escletxes
des de la nit del temps.

Com si l’espai fos limitat
s’amunteguen les pedres:
església, absis i un claustre
diminut d’arcades baixes
i capitells enigmàtics
reverenciant un pou clausurat.
Es mira el conjunt la torre fortificada.

I al voltants, cases vives
per anar-hi a demanar la clau,
que volem entrar al recinte
i respirar història a dintre

si s’escau.

Terrasola

Romànic de pedra blanca,
ermita de Terrasola;
regala nom als vins
bressolats per les arts.

Entre oliveres i pins,
xiprers i camins.

Entre botes de roure
per magnificar el raïm
i una llum de raigs farcits
per madurar cada gotim.

Rosa intens

Rosa intens entre les vinyes,
terra llaurat pel cel i el temps,
rosa intens col·lectiu dels arbres.

Rosa intens dels presseguers,
tot tronc, tot branques enlairades,
tot flors primaverals rosades.

Rosa efímer que els fruits despintaran.

Núvols

(Ho sento, avui toca això)

És la llum difusa
d'un matí ennuvolat,
ens priva de les ombres
a que ens havíem acostumat.

*
Manquen els raigs directes,
manca el sol més radiant,
queda avui tamisat
pels núvols de gris sedàs.

*
No ens enlluerna cap tros de cel,
ens aclapara el fred
i la tristor del dia ens empeny
a considerar certs fets.

*
Pensarem sobre l'hivern,
en els que viuen al carrer,
en la gent que sense aixopluc
patirà aquesta nit la glaçada,
en els fills de la pobresa,
en els orfes de la fortuna,
en els que naufraguen als oceans,
en els que gaudeixen humiliant,
en els que refusen les cultures,
en els cafres repugnants
que es disfressen de demòcrates,
en els miserables
que extrapolen veritats,
en els camps de refugiats
plens dels mateixos fins a dalt,
en la justícia dinerària,
en les víctimes de la veu reaccionària,
en els que viuen al llindar de la misèria,
en aquells que no poden fruir
de la sapiència necessària.

*
I trobem a faltar
aquell sol directe
per a fer ombres xineses,
per a jugar amb els reflexes.

*
I trobem a faltar
la cultura a l'abast
de tots els maltractats.

*

Els temps de Míster Ed

Quan la tele en blanc i negre no era pas font de neguit,
quan regnava reflectant a les cases en fer-se de nit,
quan les hores eren llargues abans de ficar-te al llit
sortia un cavall protagonista d'una pel·li setmanal amb gran estil.

Eren altres temps, eren els temps de Míster Ed.
Aquell cavall elegant que amagava un distingit potencial
i parlava amb el seu amo, mantenien converses especials,
sempre sempre en absència d'altres humans o congèneres animals.

Eren els temps de Míster Ed.

Camp

Ha florit el romaní,

ja apunta la farigola.

Els brots de blat brillant

verdegen tot el camp.

*

A la vora del camí

vola alguna papallona

mentre un sol tangencial,

il·lumina cada hora.

*

Polseguera estacional

sobre el gris verdós de cada olivera

i de tant en tant una vinya ancestral

-ceps de comarca vinatera-

espera un ruixat de primavera,

que un cel tan transparent

ens augura una espinosa sequera.