Té el maig
les hores comptades.
té el maig els dies finits.
Ens ha descrit als llibres d'història
el Paris del seixanta-vuit.
Ens ha escrit al rastre de la memòria
la vida que passa i el temps que ha fugit.
divendres, 30 de maig del 2008
dimecres, 28 de maig del 2008
Ens regala juny
Ens regala juny
la millor temporada.
*
*
Per molt que matinis,
no veus l'albada.
*
*
Els dies són llargs
i la llum molt clara.
*
*
Ens regala préssecs, cireres,
banys a la mar blava,
les tardes lliures
i les vacances més llargues.
*
*
Ens diu amb veu emocionada
que el curs té la cloenda preparada.
*
*
Ens convida a fruir
de la revetlla amb màgia estelada.
*
*
Ens duu el solstici d'estiu
per acomiadar una primavera ja caducada.
*
*
Et rebem, juny,
amb una forta abraçada.
*
*
Hi havia una vegada una escala
Hi havia una vegada una escala.
Era escenari constant
de cada pujada,
de cada baixada.
Mans a la barana,
peus als graons,
mirades altives
i molts saltirons.
Sense ascensor
ni mecanismes.
Tot cames i cor,
harmonia diària
del nostre organisme.
Hi havia una vegada una escala.
Era escenari constant
de cada pujada,
de cada baixada.
Mans a la barana,
peus als graons,
mirades altives
i molts saltirons.
Sense ascensor
ni mecanismes.
Tot cames i cor,
harmonia diària
del nostre organisme.
Hi havia una vegada una escala.
Alegria desbordada
Fan una festa els peixos al mar,
ballen contents amb el corrent:
no surten barques a pescar,
es queden a port per protestar.
Alegria per a l'orada,
el rap, el lluç i la pelaia.
Alegria, ui!, desbordada,
que la vaga els hi ha ofertat
Alegria per a l'orada,
el rap, el lluç i la pelaia.
Alegria, ui!, desbordada,
que la vaga els hi ha ofertat
llarga vida assegurada.
Panorama
Les acàcies, espesses,
amb totes les branques vestides de verd.
L'asfalt, net;
un plaer passejar-hi després de les últimes pluges.
El cel, blau,
acumula discret a poc a poc la blancor d'uns núvols intrusos.
I l'olor, a matí i a flors,
que transporta primavera.
Entrarem a l'estiu
Entrarem a l'estiu,
ens hi obrirà la revetlla la porta,
entrarem a l'estiu
amb focs d'artifici, fanalets i la coca,
entrarem amb alegria sonora.
*
Amb harmonia i música i ball,
amb estels a un cel fosc i serè
d'una nit breu de màgia a l'univers.
Entrarem.
Entrarem.
*
dilluns, 26 de maig del 2008
Nit d'etiqueta
Nit d'etiqueta
a un cel exquisit
que cada capvespre
llueix infinit.
*
Quan comença la lluna
a aparèixer.
Quan surt el primer estel
lluminós i fidel.
Quan el dia perd entitat
i amaga l'últim raig solar.
*
És llavors quan s'estrena
la nit d'etiqueta
a un cel exquisit
que cada capvespre
llueix infinit.
*
diumenge, 25 de maig del 2008
Després del diumenge d'escudella, un dilluns
Després del diumenge d'escudella i carn d'olla
ens plourà un previsible dilluns de fideus a la sopa
amb hores encasellades als horaris laborals,
aquells feixucs entramats entremaliats i ofegants.
Un dilluns de grisor i repetició,
de cansament encadenat amb els dimarts
i tota la resta de negres jornades,
un dilluns imprescindible per anar fent del passat
un futur inútil anàlisi
i donar embranzida a la setmana.
Un dilluns de tristor a batzegades,
un dilluns antesala de la pressa del temps,
un dilluns de glaçons i atuells vuits,
un dilluns de plors ofegats i solitud,
un dilluns de paraigües emmirallats als basalts,
un dilluns d'ombres fantasmals,
aquells espectres laborals afamats d'hores lliures,
de dies brillants esculpits per les teves pròpies vacances...
ens plourà un previsible dilluns de fideus a la sopa
amb hores encasellades als horaris laborals,
aquells feixucs entramats entremaliats i ofegants.
Un dilluns de grisor i repetició,
de cansament encadenat amb els dimarts
i tota la resta de negres jornades,
un dilluns imprescindible per anar fent del passat
un futur inútil anàlisi
i donar embranzida a la setmana.
Un dilluns de tristor a batzegades,
un dilluns antesala de la pressa del temps,
un dilluns de glaçons i atuells vuits,
un dilluns de plors ofegats i solitud,
un dilluns de paraigües emmirallats als basalts,
un dilluns d'ombres fantasmals,
aquells espectres laborals afamats d'hores lliures,
de dies brillants esculpits per les teves pròpies vacances...
Diumenge d'escudella
Diumenge d'escudella i carn d'olla,
de xafogor, d'un cel que brolla,
d'un maig a punt d'expirar.
D'un dia de pluja amb ganes de mullar.
*
De dibuixos digitals
al vidres entelats.
*
D'aigua constant
que ens regala la vida,
que ens promet bon nivell als pantans.
*
D'una primavera de llums canviants
que beneeix mars, rius, boscos i camps.
*
D'un temps de traspàs
entre les crues gelades i la màgia de les revetlles,
d'hores filagarsades brodades a l'art.
*
divendres, 23 de maig del 2008
L'occità ja té acadèmia
Moltes felicitats i llarga vida
farcida de prosa, veu i poesia
farcida de prosa, veu i poesia
a la novíssima Academia de la Lenga Occitana.
Avui es constitueix a Viella aquest organisme, que té com a objectiu la codificació de l'occità.
Enhorabona!
Enhorabona!
Deliberadament
Immersió al virtuosisme,
- surant-hi amb pretensions-
fugaç el flash, visió i abducció.
Dues paraules que rimen,
d'altres brollen a continuació.
Les idees flueixen,
prenen entitat, alè, vida i so.
Deliberadament m'allibero
de comptar les síl·labes dels mots,
deliberadament defujo
de models feixucs, d'estaquirots.
Deliberadament deixo
que s'aiguabarregin inducció i deducció,
deliberadament deixo
que floreixin les frases
a l'enredadera del meu lector.
- surant-hi amb pretensions-
fugaç el flash, visió i abducció.
Dues paraules que rimen,
d'altres brollen a continuació.
Les idees flueixen,
prenen entitat, alè, vida i so.
Deliberadament m'allibero
de comptar les síl·labes dels mots,
deliberadament defujo
de models feixucs, d'estaquirots.
Deliberadament deixo
que s'aiguabarregin inducció i deducció,
deliberadament deixo
que floreixin les frases
a l'enredadera del meu lector.
dijous, 22 de maig del 2008
Si parlessin les merles
Assaborim els taronges
que pinten el jardí:
els nespres sucosos i dolços,
les estrelítzies que ja han florit.
Assaborim tots els verds.
De les fulles que acaben de néixer,
de les branques eternes,
de l'herba, l'olivera i la gespa.
Si parlessin les merles
dirien el que acabo de dir.
Si parlessin les merles
dirien: - convideu-me al vostre jardí!
Joc de billar
Joc de billar celestial:
giren els planetes del sistema solar
i dansen els satèl·lits al seu voltant.
*
Contemplen albades,
aurores boreals,
focs ancestrals i llums de llamps,
la foscor més enllà del sol,
i les constel·lacions d'altres móns.
*
Som petits els humans.
L'univers, gegant.
Infinites les imatges que podem explicar
i gran l'art que ens permet musicar-les o pintar.
*
dimecres, 21 de maig del 2008
M'agradaria
M’agradaria sobrevolar els rierols
com fa en silenci la merla roquera,
i ensumar veloç al vol
les aromes de la pluja en primavera.
M’agradaria ser fada amb una vareta
per esculpir cors als boscos de la Terra.
M’agradaria ser la flor epífita eterna
que creix al sostre de la selva.
M’agradaria viatjar en el temps
i habitar el món d’aquí a un segle
per recitar una nit de lluna plena
contemplant el cel
un altre cop aquest poema.
Els últims dies de maig
Els últims dies de maig
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.
I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.
La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.
Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...
Els últims dies de maig.
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.
I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.
La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.
Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...
Els últims dies de maig.
Les herbes aromàtiques
Oloro el romaní,
l'oloro cada matí.
Oloro la farigola,
la oloro cada mitja hora.
Oloro la lavanda,
la oloro a cada banda.
M'agraden les aromes
de les flors i de les pomes,
m'agraden les aromes
de moltes coses bones.
*
dilluns, 19 de maig del 2008
Matins
Il·lustració d'Àlex Oliver Ponsarnau*
Matins
Entra llum per la finestra
- la cortina és transparent -
i una veu de mare et desperta
afegint a l’avís un toc urgent.
Amb mitja volta i rondinant fas cas omís?
O t’aixeques resignat i vas pel passadís
amb cara de son a fer un pis?
Ui, quin compromís
aixecar-nos tots els matins!
Quan la nit s’esfuma
i el sol et treu del llit
et dispara a la vida cada dia
amb mil moments per ser feliç.
Poema-regal
dedicat al Sankalp.
*
El poema "Matins" va ser publicat a aquest blog el passat mes de febrer. Ara, torna a aparèixer per tal de "lluir" il·lustració.
*
divendres, 16 de maig del 2008
Endevina
Endevina endevineta...
Qui s'amaga a cada ombreta?
Qui s'amaga a cada ombreta?
Il·lustració manllevada del blog http://bibliocolors.blogspot.com/
Gràcies Sàlvia!
Sostre
Sostre immediat
d'un matí ja estrenat.
Baix, espès, dens.
Teranyina celestial
de xarxa opaca.
Sense pluja,
calma ambiental
de sospitosa voluntat
que imposa mal de cap
que imposa humors creuats...
I les abelles, atacades
i patològicament amenaçades,
se'ns acomiaden en lúgubres desfilades.
d'un matí ja estrenat.
Baix, espès, dens.
Teranyina celestial
de xarxa opaca.
Sense pluja,
calma ambiental
de sospitosa voluntat
que imposa mal de cap
que imposa humors creuats...
I les abelles, atacades
i patològicament amenaçades,
se'ns acomiaden en lúgubres desfilades.
dilluns, 12 de maig del 2008
Viatjar pel món del pensament
Foto: Castelvecchio, Verona. Italia.Rescatar una evidència,
argumentar una opinió,
plantejar un argument,
demostrar una hipòtesi,
apuntar una visió.
Viatjar pel món del pensament
despertant curiositats.
Gaudir d'una pluja d'idees,
obrir els paraigües de l'establishment,
regar coneixements...
Renovar camins,
restaurar les vies,
obrir autopistes,
generar circuits.
*
Pel blog, i pel seu creador, Daniel.
*
divendres, 9 de maig del 2008
Quatre gotes, un plugim
Quatre gotes, un plugim.
Aigua a dojo o un xim-xim.
Calamarsada, gotellada,
xàfec, tempesta, xiri-miri. Un festí.
Quatre gotes mal comptades?
Ara plouen
ara cauen
ara dancen
ara mullen
el camí.
Aigua a dojo o un xim-xim.
Calamarsada, gotellada,
xàfec, tempesta, xiri-miri. Un festí.
Quatre gotes mal comptades?
Ara plouen
ara cauen
ara dancen
ara mullen
el camí.
Posseïa poesia
La poesia, un món desconegut
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.
Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.
I al món de les paraules plenes,
ja levites.
Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.
Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.
I al món de les paraules plenes,
ja levites.
Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.
Llisca el maig
Llisca el maig,
és cataracta.
Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.
Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.
Llisca el maig,
és cataracta.
és cataracta.
Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.
Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.
Llisca el maig,
és cataracta.
Poema per acomiadar el curs 7
-Adéu!
-A reveure
-Bones vacances!
*
Quina emoció,
quina alegria,
quina il·lusió!
*
S'acabaren tots els deures,
àlbums i fulls ja descansen,
l'escola ha de reposar:
s'ha aturat el temps d'estudiar.
*
Obrim els ulls per contemplar
un cel de nit il·luminat,
obrim els ulls per contemplar
un Planeta que no para de girar,
que cada dia ens ofereix
un camí per fer un altre passeig,
que ens estampa als paisatges
l'estiu a pinzellades.
*
Obrim els ulls per contemplar
el temps que ens ronda per ballar
amb les ganes de jugar.
*
dijous, 8 de maig del 2008
Poema per acomiadar el curs 6
Les ombres entren per les finestres,
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.
Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.
Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...
I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.
Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.
Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...
I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.
Poema per acomiadar els curs 5
Gelat de llimona
*
Gelat de llimona
a la vora del mar,
els núvols canviants cada estona
i el sol lluminós i radiant.
*
Harmonia groga
que juga amb uns blaus insinuants
sota una llum itinerant
buscant noms per a una paleta
que cada estiu es renova.
*
Gelat de llimona
a la vora del mar
per oblidar el dinar de l'escola,
la sopa, els cigrons i els trossets de carn.
*
Poema per acomiadar el curs 4
Quan
*
Quan arribin les Revetlles
i els dies s'omplin d'hores.
*
Quan l'Escola tanqui les portes
i les nits curtes pintin un mapa d'estels.
*
Quan el calendari iguali els dies
i els despertadors es quedin muts.
*
Quan arribin a l'estiu les vacances
farcirem els horaris de lletres blanques
les ratlles de sanefes amb flors
i els capvespres de colors.
i els capvespres de colors.
*
Poema per acomiadar el curs 3
Una gran festa
*
Berenar a la muntanya,
jugar fins que la nit coroni el cel.
*
No tenir hora per aixecar-te,
mullar-te sota la tempesta
i esperar a que el primer raig de sol
comenci amb l'aigua una gran festa.
Seràn els convidats les granotes i els gripaus,
els caragols, alguns insectes i moltes aus.
Seràn els convidats,
hi haurà al camp concerts i balls.
*
Poema per acomiadar el curs 2
Sota el gran cel
*
Les bardisses i la sorra,
el mar i els estels.
El nostre pati, cada hora,
sota el blau del gran cel.
el mar i els estels.
El nostre pati, cada hora,
sota el blau del gran cel.
*
Un espai sense temps:
la frontera la posarà setembre
i el descans, el cansament.
*
dimecres, 7 de maig del 2008
Poema per acomiadar el curs 1
Buah!
Els guixos, fatigats,
deixen caure una llagrimeta.
*
Endevinen llarg descans,
endevinen les vacances
s'acomiaden de les lletres,
s'acomiaden dels xiquets,
s'acomiaden de les xiquetes.
se'ns acomiaden els guixos.
*
Pinten tristos l'últim dia
pinten tristos els guixos
un estiu tot ple d'esquitxos.
*
Pels racons deixen els plors
amb la pena de quedar-se sols
tristos guixos del món fosc!
*
Buah!
*
Somni
*
Que la fada de la nit
et bressoli pels núvols
i la bruixa de l'alba
pinti de blanc el teu llit.
*
Que cada somni
et porti al sí del vuit adormit.
I en despertar,
que t'aculli un feliç aterrar.
*
Poema dedicat a Sàlvia del Berri.
(Escrit després de llegir el seu "Somni")
Poema dedicat a Sàlvia del Berri.
(Escrit després de llegir el seu "Somni")
Amb La Terra
Formes reverencials,
geometria estudiada
ritme espacial
ritme espacial
d'harmonia demostrada.
Volum cromàtic
fet de llum i materia vegetal
que palpita amb un planeta
anomenat La Terra.
Tots llurs habitants
gaudiran de manera extrema
si saben descobrir i compartir
les meravelles que hi regnen.
Una flor diminuta,
la fulla que creix,
l'abundor feta vida
qualsevol dia que neix...
*
Tot el verd
Et venç tot el verd,
t'entela la mirada,
enterboleix pensaments
en buscar el blau del cel.
*
Atura els raigs,
filtra lluminària,
ombreja soledats,
festeja i balla
minuets ocellaires.
*
dimarts, 6 de maig del 2008
Diari del Greg
dilluns, 5 de maig del 2008
Neixen els verds
Neixen els verds,
els bressola la llum
a les fulles més tendres.
Tamisen cada raig
a la branca del faig,
als borrons dels àlbers,
a la capa de molsa,
a l'herba que creix.
I sento els ocells
que canten a rampells.
I l'aigua pel rierol
que salta roques i troncs.
I una remor de natura
que a cada pas m'atura.
els bressola la llum
a les fulles més tendres.
Tamisen cada raig
a la branca del faig,
als borrons dels àlbers,
a la capa de molsa,
a l'herba que creix.
I sento els ocells
que canten a rampells.
I l'aigua pel rierol
que salta roques i troncs.
I una remor de natura
que a cada pas m'atura.