Mentre esperem en candeletes
que arribin aviat les orenetes,
fruïm d'aquestes quatre fulles
que esclaten al bulb del narcís.
Ensumem la flaire fugissera
dels sarments cremant de cop,
fum i flames de foc
sota els dolços calçots.
Enyorem una generosa pluja
que ompli les cascades i els pantans.
Enyorem olors de verd
i perfums de gessamí.
Enyorem les hores assolellades
que ens regala a posteriori la tempesta.
Enyorem les nits estelades
i les llums calidoscòpiques de primavera.
Enyorem els dies de vacances
que alliberen els rellotges
i fan de tot el temps, tot, seu d'aquell regne
en que mana la tria dels capricis i el caprici dels desigs,
que rescata els somnis d'aquell gran cabàs
etiquetat al món del Nopotser,
un gran planeta amb dos continents:
un de nom Aixoesimpossible i l'altre dit D'aixooblidatén.