La mandra

*

Ens ataca a tots la mandra,

ai, quin estat més destraler!

*

Ens minva l'esperit,

ens xarrupa l'energia

i ens deixa estabornits.

*

Anem mig adormits

les tardes i els matins

com fantasmes fora el llit.

*

Ataca a funcionaris i a bombers,

ataca a xiquetes i xiquets,

ataca a iaies, pares, mares i tiets,

ataca a llenyataires i raiers,

ataca a mestres de tallers,

ataca a artistes i someliers,

ataca a periodistes i cuiners.

*

Ens ataca.

Ara ja no puc més.

La mandra em fa callar

i m'estira al sofà.

Sobirana m'aixafa,

ja no em podré aixecar.

*

I és què un atac de mandra

et desconfigura el tarannà!

*

Harmonia d'un poema

L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...

Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.

El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.

Dia i nit

El dia guanya a la nit.

quan regna ja l'abril.

Moltes hores per la llum,

per a un cel sense núvols

sense boira, sense pluja,

per a un cel massa serè.

El dia guanya a la nit.

Moltes hores per la llum.