Després del diumenge d'escudella i carn d'olla
ens plourà un previsible dilluns de fideus a la sopa
amb hores encasellades als horaris laborals,
aquells feixucs entramats entremaliats i ofegants.
Un dilluns de grisor i repetició,
de cansament encadenat amb els dimarts
i tota la resta de negres jornades,
un dilluns imprescindible per anar fent del passat
un futur inútil anàlisi
i donar embranzida a la setmana.
Un dilluns de tristor a batzegades,
un dilluns antesala de la pressa del temps,
un dilluns de glaçons i atuells vuits,
un dilluns de plors ofegats i solitud,
un dilluns de paraigües emmirallats als basalts,
un dilluns d'ombres fantasmals,
aquells espectres laborals afamats d'hores lliures,
de dies brillants esculpits per les teves pròpies vacances...
diumenge, 25 de maig del 2008
Diumenge d'escudella
Diumenge d'escudella i carn d'olla,
de xafogor, d'un cel que brolla,
d'un maig a punt d'expirar.
D'un dia de pluja amb ganes de mullar.
*
De dibuixos digitals
al vidres entelats.
*
D'aigua constant
que ens regala la vida,
que ens promet bon nivell als pantans.
*
D'una primavera de llums canviants
que beneeix mars, rius, boscos i camps.
*
D'un temps de traspàs
entre les crues gelades i la màgia de les revetlles,
d'hores filagarsades brodades a l'art.
*