dijous, 10 de juliol del 2008

Del rosa al blanc

Del rosa al blanc
els núvols d'un capvespre
que volen copsar l'última llum
d'un sol que ja s'amaga,
d'un dia que s'acaba,
d'unes hores d'aire lliure.

Es difuminen poc a poc
mentre el blau deriva a fosc
i la lluna creixent
daurarà aviat un tros de cel.

I és que el juliol
ens regala colors
per embellir tots els ambients
a qualsevol hora de dia.

S'apropen els peixos

S'apropen els peixos,
juguen a l'aigua
entre la sorra i el sol.

Se'n van mar endins
i de seguida tornen:
no ho faran pas
quan siguin grans.

El cel és llum


La diplademia creix




El cel és llum,

les flors aroma:
el gessamí trepa amunt,
el cant d'un ocell sona.


Presideix el llorer,
l'hibiscus floreix,
la gespa armonitza,
la diplademia creix.