Llum impertinent d’un migdia al setembre,
cremor exterior que ens fa tancar els ulls,
calor extrema i humida per tota la pell
que ens sua aigua salada a cada moviment.
Llum impertinent mentidera
que ens demana roba estiuenca
i ens portarà d’immediat una tempesta
per dur-nos a una tardor sobtada i fresca.
I extraurà de la terra l’explosió dels micelis,
i ens durà als boscos per escanejar els sòls
i ens regalarà collites glorioses
que ens ompliran els sentits de sabors,
les taules de bones menjades
i les tertúlies de veus vora el foc.
I rebrem els freds primerencs
amb ganes de tancar aviat les persianes,
de fruir d’unes nits cada dia més llargues,
d’admirar els colors nous que ens canvien el món.
Que els bolets creixin sans a les muntanyes
i el fang no negui els camps,
que el raïm ompli de most les bodegues
i els pàmpols decorin les sanefes del celler,
que els dies ens siguin llocs plàcids
i a les cases entri el temps elàstic
per fer de les hores articles de luxe seré.
Que els esquirols guardin excedents,
que els cargols s’arrosseguin valents,
que els pins posseeixin els miracles dels verds
i que els roures, esdevenint ocres, ventin els cels.