dijous, 2 d’octubre del 2008
Al vidre que fa de mirall
Elegància natural
al vidre que fa de mirall.
Elegància majestuosa
de la tribuna principal.
Refugi de les ventades,
aixopluc tardoral.
Joc d'imatges que ens enganyen,
cases que es miren simultànias al davant.
*
La Poesia busca poetes
La conversa d’ahir a l’ascensor,
la llum enfosquida d’avui a migdia,
les mones tafaneres del reportatge de la Dos,
les fulles que volen amb el vent de l’octubre,
el plat de sopa espessa a la taula del menjador,
un elefant orfe que fa equilibris a un gronxador,
els bosc malmès per maldestres boletaires,
la lluminosa albada d’un dia qualsevol,
anar a corre-cuita al pati per jugar a futbol,
obrir una nou quan té la pell encara verd,
llegir una llegenda pirenaica del gall fer,
reconèixer de nit una constel·lació,
descobrir formes als núvols mirant el cel...
Són temes per a futurs poemes
o els teus propis rimats relats. Són temes.
La Poesia busca poetes.
*
T'acceptem
No s'acaba avui d'aixecar el dia.
Té mandra la llum?
Hi ha una gran boira,
ens envolta a qualsevol punt.
*
Enyor dels matins clars
que l'estiu ens regalava;
enyor de pluges primaverals,
contundents, sanes, senyorials...
*
T'acceptem, tardor,
perquè pintes amb poesia
el més gris
de la nostra diària monotonia.
T'acceptem!
*