Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...
I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.
Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.
dijous, 23 d’octubre del 2008
Les ventades són lleugeres
Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.
Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.
I si plou, ai!,
com rellisquen!
Dia fred
S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.
Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.
I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.