Lletres des del cel

Clica sobre el Planeta

Recurs trobat al blog http://pescantidees.blogspot.com/

Entrarem al mes de maig

Entrarem al mes de maig
per la festa del treball
i ens aventurarem pels seus dies
que s'estiren per escurçar les nits.

Ensumarem brises abruptes
i totes les flaires dels jardins,
dels arbres florits i de les pluges
que sorprenen els nous verds.

Caminarem amb el boli pel calendari
tot buscant xifres vermelles
i hi anotarem que cada dia és primavera
malgrat l'aspecte gris del cel sovint.

I lliscarem per ses setmanes
fins que el mes de juny
ens sorprengui de seguida
per disfressar-nos el món d'estiu.



***

Analfabetisme

A
FA
ALFA
ALFABET
ANALFABET
ANALFABETISME
ANALFABET
ALFABET
ALFA
FA
A

Gotes d'aigua entre la molsa

Fotos: monasterio de Cañas (La Rioja)

S'han quedat a viure aquí,
i quan el sol les evapori
seràn absència al verd del matí.


***

Univers mitològic

Cada arc de pedra blanca,
els rosers que ja han florit
i les gotes d'aigua
entre l'herba atrapades
fan d'aquell lloc un paradís
on els gnoms fan un pastís.

Els aromes de la terra
acabada de llaurar,
la caseta de les eines
amb la porta a mig tancar,
la vinya antiga vora mar
i els ballesters allà volant
ensumaven la ginesta
que les fades començaven a tallar.

I les nimfes, nedant a la llacuna,
iniciaven el seu cant
mentre les sirenes a la platja
responien alegres xiulant.

Les fades

Foto: Terjit (oasi d'aigües termals). Mauritània

S’apleguen a les fonts les fades d’aigua,

s’omplen d’energia allà, amb la flaire,

i acumulen anys a milers a despit del temps.

I dansen amb els raigs del sol,

canten balades a migdia,

prenen de nit la llum de lluna

i dormen a estonetes pels racons.

Les aixopluguen els desmais,

patinen per la molsa

salten entre les roques de granit

i llueixen rams de prímules,

orquídees i violetes

agafades, si és primavera, a l’albada.

I quan l’estiu és generós, a la cascada

prenen dutxes refrescants

i esquitxen gotes d’aigua

que semblen a l’aire diamants.

I si arriba la tardor,

acumulen mores dels esbarzers

es fan llits tous amb fulles seques dels roures

i s’alimenten tot el dia de castanyes i bolets.

Quan l’hivern emblanquina el terra

i congela arreu les aigües

somien entre el gel les fades

que són princeses dins dels contes,

astronautes de la Nasa,

protagonistas d’una sèrie a la tele

o magues sàvies d’aquest món.

Diccionari

Tinta i paper
acumulen al diccionari
la saviesa de molt temps:
cultura, llibre i pes.

S'amaga entre els mots,
fa poemes, fa cançons,
escriu la història als diaris.

Hi cerquem definicions
de paraules que acompassen
el sentit i les veus
a textos, converses i explicacions.

Tinta i paper
acumulen al diccionari
la saviesa de molt temps.

La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps

Cadència

És pendular la cadència.

La nit s'esfuma
en braços del dia,
la llum ens empeny
i carrega d'energia.

És pendular la cadència.

Multiplica

Multiplica llum el mirall,
afegeix a l'estança vida,
augmenta la sensació d'espai
i et retorna les preguntes.

La mirada inquisitiva
no vol enganyar-te
ni dir-te cap mentida,
et reflexa l'expressió
qualsevol dia i ocasió.

Aquesta brisa humida

Aquesta brisa humida
em remet als dies generosos de tardor,
a aquelles albades farcides d'expectatives,
d'anar corrents a unir-me amb el bosc.

I esgarrinxar-me amb els esbarzers
i entropessar-me amb les pedres
i patinar per la pinassa jugant-me la vida
per localitzar qualsevol exquisit bolet.

I anar-hi anant cap al davant
malgrat la pluja i el temps canviant,
i passar el dia entre el cel i la natura
i tornar a sopar amb el cistell ple fins a dalt.




I guardar a l'espai indefinit
que hi ha a mig camí entre el cor i el cap
totes les imatges, els sorolls, la remor i les olors
que em permeten avui, un dia de primavera, dir tot això.

Blanquinós el cel

Blanquinós el cel,
viscosa boira alta.

No veiem el sol on és,
primavera abrupta i boja
que va de la calor més contundent
a la baixada immediata cap al fred.

I ens passem el dia amb la roba entre mans.
Ens abillem de bon matí estil ceba o carxofa,
agafem paraigua, jaqueta i ulleres fosques,
carreguem amb tota la tirallonga d'elements
per tal de complicar-nos bé la vida.

I a l'hora de la veritat, en definitiva,
passem calor, passem fred i ens mullem
malgrat carregar amb tanta parafernàlia tot el dia.

I la tarda

I la tarda d'aire fresc
ens duu amb basarda
l'anyorança d'una becaina
a l'ombra d'un roure immens.

I el record d'infantesa
guardat al cor amb nitidesa
que condensa els colors de l'estiu
al fons d'un pou d'aigua fresca
sota les branques de la figuera.

Sant Pau

Llueixen uns verds nets i brillants
els arbustos i les plantes dels parterres.
La flaire dolça que es desprèn
de la florida en cascada dels arbres
guia el passeig pel recinte modernista i laberíntic.

Reflexen el sol duplicant la llum les rajoles esmaltades
i així les cúpules atorguen aquell to oriental
que caracteritza als vells edificis modernistes
de maons vermells que han superat totes les crisis.

Ciutat petita a la gran urbs,
amb vida interna de molta intensitat.
Llarga existència i versatilitat,
transformació, futur existencial,
llarg trajecte entre passat i esdevenir
que circula pels carrers
i ensuma l'aroma dels jardins.

***

Rosats

Tots els rosats
han pintat el cel
quan inaugurava llum l'albada.


I els núvols més blancs
amb rapidesa hi navegaven
mentre el blau als roses espantava.


A poc a poc
anava aixecant-se el sol
i esdevenia rei per tot el dia.


I en igualar-se el cel,
quedarà blavós fins a migdia
a la tarda serà espès
i mural, acolorit variat, excels
esfèricament pintat al vespre.

Bufa aquell vent

Foto: una duna de Mauritània modelada pel vent.

Bufa aquell vent
que ens porta fred,
que aixeca onades,
que mou els núvols,
que balla amb arbres,
que silva fi,
que levita pols
que voleia els diaris
que desprèn pètals
que neteja el món
i ens despentina.

S'enduu lluny
paraules dites,
esvaeix imatges,
esculpeix relleus,
escombra sorra,
empeny les dunes,
acarona el sol
i ens despentina.




Bufa aquell vent
que modela els mots,
que em regala idees
que fica al poema sons
i ens despentina.



Bufa aquell vent.

Misteriós l'orígen,
gran recorregut,
saviesa harmònica
amb que la primavera
pentina avui l'entorn
i ens despentina.





***

Rosa, rosae, rosa...

Porc, marrà

Tan sols els hi faltava als porcs

la pandèmia de grip porcina

per augmentar tanta mala fama,

doncs fins i tot és un insult el seu nom.

*

Que no et diguin mai marrà

ni que sembles un porc

o que ta casa fa pinta de cort!.

*

El pitjor és que qui diu això

ignora que és polit aquest animaló,

afable, prolífic, net i molt generós.

***

Han florit

Han florit al jardí
poncelles i espontànies flors,
són liles i roses i grogues
que al mig de la gespa
pinten al verd els colors.

S'ha assecat el gessamí,
han crescut les esparregueres,
el tronc del llorer i l'albercoquer,
i està mort del tot el cirerer.

Sobreviuen les marietes,
alguna aranya de mida gegant
la merla que salta amagant-se
i els llangardaixos- ocupes de la caseta.


Fulles noves té la parra,
l'hibiscus reneix,
tot ho revifa la primavera
fora i dins del jardí.

Meravelles de l'asfalt

Meravelles de l'asfalt,
que desprèn olor a terra mullada
en rebre els gotellons de la ruixada.

La primavera ens sorprèn
amb pluges de vegades sobtades
mentre esbufega el vent
en moure el verd més nou de les branques.

Ha arribat la natura al carrer!
Respirem aires agrestes,
ensumem el clima variable a la pell
i la meteorologia a caprici al cabell.

Baixa en picat el termòmetre.
Abandonem aixoplucs i sostres!,
sortim a ballar amb els arbres
entre la pluja i el vent
que a ciutat han arribat
totes les flaires del camp.

La fada del somni

Extreu la fada del somni
dubtes de la nit
i la llum que a l'albada
és tot canvi.


Atura núvols de tempesta,
esvaeix grisos i negres
per rebre el foc del sol
des del nostre Planeta.


I ser l'habitant més feliç de la Terra
per gaudir a la vida d'un altre dia.

Metacrilat

De metacrilat el cos i la carn,

per veure a caprici el cor i la sang,

tractar malalties sense radiografies

i veure amb els ulls on radica el mal.

Viatjar per l'espai

amb coet com un raig

per anar a cercar

sorpreses ignotes enllà, enllà...

Olor de flors blanques

Olor de flors blanques,
dolçor a l'ambient
quan camino pel barri
i fa aire corrent.

Falses acàcies florides
al carrer d'Amèrica,
de primavera vestides
i, quan giro a Trobador,
m'embadaleix aquella flaire de tarongina
que desprenen allà les flors dels tarongers.

I és què al Guinardó
fa acte de presència el bon temps
i ens duu a la vora tota la florida.

I el parc de can Miralletes
té flors amb tots els colors:
glicines i lilàs,
margarides i lavandes,
cirerers silvestres,
l'estepa blanca i el boix.

Poema pel dia després

Sant Jordi ha passat


Sant Jordi ha passat

i un record m'ha deixat:

llegeixo un llibre

claret com el vidre,

oloro les roses

que al gerro hi poses.

Gliese 581 i el seu exoplaneta

Gliese 581 i 2 dels seus planetes (imatge hipotètica)
Font: Vikipèdia

Estrella petita, llunyana,
la Gliese 581,
que acaba de ser localitzada...

Té un exoplaneta
comparable a la Terra:
-pot tenir aigua-
diuen els savis sobre el petit planeta.

No hi ha, però, allà,
a aquell exoplaneta
vida de cap mena.
Té, això sí, aquest breu poema.



***
(Post inspirat a la meva visita al Ceip Montmany-Figaró)

M'han convidat a l'escola del Figaró per parlar de poesia

Les mirades ben atentes,
els caps en ebullició,
totes les orelles obertes
i els mots, ballant amb emoció.

Matí tot ple de poesia,
intercanvi del vers
que fluid i amè sortia
i rebotava a les parets.

I l'Escola s'omplí
de planetes, llunes i estels
que volien compartir
poemes amb delí.

El drac i la princesa
el cavaller i la flor vermella,
les espigues del camp,

els boscos del voltant
i els llibres per sa festa
els éssers més triomfants!

La diada de Sant Jordi

Som, amics, protagonistes
d'una història per gaudir
que us expliquen a l'escola
quan arriba la Diada de Sant Jordi,
aquell dia de florit i olorós matí.

Som un drac i una princesa,
som un poble antic amb cavaller,
som titelles, som imatges, som dibuixos
i volem ser éssers vius del carrer.

I sortir i anar de festa
el dia vint -i tres d'abril
per ballar entre els llibres,
ensumar flaires de rosa, i llegir.



***

Dia de la Terra 3. Imatges de Mauritània

Dia de la Terra 2

Dia de la Terra

Dia de la Terra:
passeig de mirades per rius i camins,
per selves, sabanes i estepes,
pels núvols que reguen el Planeta.


Dia de la Terra:
mosquits i aranyes, serps i colibrís,
bromèlies, temples, menta i pins,
platges, muntanyes, illes i volcans...

Cada rosa

El sol i la pluja,

bressols que musiquen

el roser que al camp creix.

*

La lluna, els estels

de nit il·luminen

cada rosa que neix.

*

Al mar de les paraules

Il·lustració de Dolors Todolí

Navegant pel mar de les paraules
veig les que esquitxen llum al cel,
les presumides, les agosarades i les atrevides,
les que s'arrosseguen pels entrellums de les onades
i algunes, destarotades, que no saben
com frenar sa immersió al pou de vent i salabror.

I m'atrapen les paraules a sa xarxa poderosa
feta de rimes i raons,
teixida amb la sintaxi de ritme i so.

S'expandeixen, fan un món
de poemes i versos en saó.

I com les barques,
solquen sàvies,
suren vives
bressolades per la lluna
o els raigs calents del sol.