No marxeu!

Papers i llibres

es perden per la taula,

obliden per moments

quin lloc han d'ocupar.

Es traspaperen,

obliden la ubiqüitat per sempre més,

fugen amb dissimul estoïcament

per fer-me quedar del tot malament.



Papers fermosos, no marxeu!

Us busco i no ens trobem.

Quedeu-vos a aquell indret

adequat del començament.