dissabte, 28 de març del 2009

Quan t'envolta la florida


Quan arreu cou la vida,
creix la llum més cridanera
i t'envolta la florida.

Quan avances entre flors
i al teu món és primavera,
fan poemes els mots.

I solemnes s'empolainen
per tenir-hi veu i vot
amb l'enganxina de la rima
i confegir una Poesia.



Foto: Primavera a Xipre
IBM

Amb la paraula justa

" la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa."
Màrius Sampere



Com les paraules surten del teclat,
amb ses lletres ordenades,
la precisió que requereix cada significat,
i els tentacles nítids coordinats amb d'altres mots!

I saber que el poema digereix els malsons,
magnifica etèries boires
i indueix els records al refluix de les coves
habillant d'art les reflexions.





(Aquest poema és pels mestres)

Arcades de llum



Arcades de llum
sobre una natura generosa,
màgia de la pedra i dels ulls.

No hi ha ambients hostils
quan la vida mou els fils.




Foto: Vegetació sobre pedra a la Illa de la Palma (Canàries)
IBM

Poc freqüent


Contemplar l'albada des del llit,

admirar el circuit del sol pujant pel cel

sabent que avui prescindirem de l’hora que és,

que el despertador ha esdevingut mut,

que no musica avui el nostre ball,
que la mandra esdevé plaer
i s'expandeix en el temps

que estira la llum

pel dia.


Com que això passa de tant en tant

i és tan poc freqüent,

m'agrada celebrar-ho.