Il·lustració de Dolors Todolí
Navegant pel mar de les paraules
veig les que esquitxen llum al cel,
les presumides, les agosarades i les atrevides,
les que s'arrosseguen pels entrellums de les onades
i algunes, destarotades, que no saben
com frenar sa immersió al pou de vent i salabror.
I m'atrapen les paraules a sa xarxa poderosa
feta de rimes i raons,
teixida amb la sintaxi de ritme i so.
S'expandeixen, fan un món
de poemes i versos en saó.
I com les barques,
solquen sàvies,
suren vives
bressolades per la lluna
o els raigs calents del sol.