Els dies de maig

Brillants, els dies de maig
llueixen llargs al calendari.

Farcits d'hores de llum,
inquietes, superbes, externes,
amb ocells en simfonia,
i pluges d'aigua tot rebombori.

Amb ventades rebentades
per les esbufegades dels trons.

Solemnes cels blaus marins
inacabables cada vespre,
solcats pels estels més peregrins
que instauren la nit entre els nespres.

I els cirerers i les roses i els préssecs
perfumant l'atmosfera i els camps i les hortes
i els marges i els jardins i les cases
i els nassos i els ulls i les boques.





***

Totes les essències

Aixafo el drac de la malenconia
i els cucs alats que leviten amb les queixes:
calen, per distreure'ns la mirada, bioluminescències
que de nit atorguen les cuques de llum a la gran boira.

I així, de la natura totes les essències
perfumaran amb pulcritud les nostres fes.

I creurem que el futur serà transigent,
i creurem que el temps exercirà justícia,
i creurem que el món girarà amb harmonia
i creurem que per sempre més
viurem entre la rauxa i la follia.



***

A la barana dels teus dits

Cel blanc,
dia espès
han cobert
el teu matí.

Pesa a l'ambient
un son antic
que no ha esvaït la nit,
que es fa palès
a la barana dels teus dits,
quan et refregues les parpelles
amb els dos índexs doblegats
abans de posar-te les ulleres,
després de deixar el llit d'un salt.

I ja, amb la vida pel davant,
les llums t'ompliran les hores.

Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".

Passejar per Lisboa

Sota la llum oceànica,
furtiva, lleugera i sagaç
estil pintura de Seurat.

L'estuari amb transatlàntics
contemplats pels navegants
i els carrers amb vies i tramvies,
l'ambient descrit a poesies
i un passat literari a cada pas...

Passejar per Lisboa
amb Camoens o Pessoa.

Passejar per Lisboa
i deixar-te segrestar
per la flaire de flors blaves,
aquelles que plouen
des dels arbres a l'asfalt.