La nit a Barcelona

He vist la lluna al cel,
una lluna creixent
emanant llum prestada
enmig de la foscor estanca.

És monjoia de llimona
o arc sucós de dolça taronja?
És la lluna que ens bressola.

I el batec que flueix a l'ambient
amb suau brisa primaveral
i flaires de flors blanques
signen la nit a Barcelona.

Vaig veure una rosella

Vaig veure una rosella
que tenia un convidat:
era un bonic insecte
que hi havia allà parat.

Un vent lleuger bufava
per doblegar un pètal vermell de cop
que atrapà el cos de l'insecte
i el deixà a la flor incorporat.

Són coses de la vida que hi ha al camp;
entre espigues, herbes i roselles
hi ha un món super-extra-interessant
que cerca nostres mirades amb interrogants.