dimecres, 17 de juny del 2009

Carret, model, record...



Un carret per anar a plaça,

per portar menjar al rebost de casa
amb dues rodes, dos pedals
entre gomes, ferros, oh!... metalls...

Un model de passarel·la
per fer un quadre espectacular
que decorarà amb suau tela
qualsevol festa una tarda d'aquarel·la.

Un record de juny
quan el camp era a l'abast,
quan anar a l'ombra de les moreres
era, sota el vent, un plaer pedalejant.


Aquest poema participa a la convocatòria del 113è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"

(text sense cap lletra i )

He vist tots els colors


He vist tots els colors
en
tre les ales batent a contravent,
he vist el moviment i l'harmonia
a un quadre sense pes i ple de temps
em
marcat pels els verds de primavera
i el cel que perfila cada bri d'herba.

H
e vist tots els colors,
papallones, llum i flors.

Juguem a ser


Juguem a ser

aigua del desgel
que salta per les rieres,
juguem a ser terra i fang
i esdevenir fràgils jarretes.

Juguem a ser llum del dia,

juguem a ser núvol passatger,
juguem a ser natura
d'aquest món lluït i fugisser.


Juguem a ser.



Palaus de flors



Palaus de flors,
garlandes i colors
que decoren les hores,
donen llum al meu entorn
i fan primavera al nostre lloc.

Primavera...

Ens farem corones,
ens farem diademes,
lluirem per sempre
pètals a les trenes,
i quan regni l'estiu
la disfressa de fades
serà flaire a l'etern enyor.

Flaire i olor,
de temps passat remor.