dimarts, 23 de juny del 2009

Farem alta la foguera

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Les cadires i un llit mort,
les cortines que el gat esgarrapà,
la capsa de les joguines
i uns marcs de fusta despintats.

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Els records de les nits fredes,
la granera esgotada de dur bruixes a volar
o mig morta i cansada d'agranar,
el passat, què és mòmia embolicada en draps,
les esperances que mai no reeixiran,
i aquell refredat seu de virus ancestrals.

Farem alta la foguera:

nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.


I quan cremi l'últim bri de fusta
la primera llum del sol beneirà
oblits i amnesies que el foc ha segellat
al racó del no hi és i mai no ha estat.


Farem alta la foguera.