divendres, 24 de juliol del 2009

Poemes matemàtics una mica aromàtics






I



Helicoïdals les ventades
s'emporten la fullaraca
i la traslladen a gran velocitat.


II

Simètriques són les fulles,
segueixen un eix central.
Algunes flors, un eix radial.


III

Una lluna
dos ulls
tres pams
quatre estacions
cinc dits
sis eren sis
set dies
vuit, ple
nou mesos
deu? déu n'hi do!
onze? premi!
dotze roses, oh! quin pom.


IV

Quantes fórmules apreses!
Demostracions i teoremes.
Hipòtesi, lògica, pensaments,
i la flaire de la terra després del plugim.
Fonts d'harmonia per la ment.


V

Una esfera?
La lluna plena!
Un arc?
La lluna creixent
d'estiu al cel.
(Crepuscle de mel,
geometria acolorida
sobre les flors i l'herba).





Arriba la calma





Després de la tempesta
arriba la calma.
Plàcida, solemne i serena
al mar la llum es banya.

Quan les onades minven
i el vent descansa,
l'aigua ens reclama
i pinta el temps d'ambre.



******