dijous, 3 de setembre del 2009

Un poema de setembre

Llum d'estiu
que va minvant
poc a poc, dia a dia.

Sura encara
el sol a mar
i els núvols
són esponges
d'aigua clara
allà dalt.

I els boscos la rebran
per fer créixer a tot el terra
la collita més extensa
que acolorirà pinassa i molsa
amb tons de foc i sol.




Mecanismes

Alarm from Meteorix007 on Vimeo.



Vídeo procedent del blog "Pinzellades al món".
Moltes gràcies, Sàlvia.


S'han posat en marxa
tots els mecanismes de la quotidianeitat.
Dies encadenats,
hores predestinades,
marc ben dibuixat
per a cada una de les estones.

Alarmes per aixecat-te;
rellotge i calendari:
duet a presidir
cada acció de la teva vida
fins que la mort te'ls aturi
al moment de la teva fi.