S'acaba setembre,
la llum remet
i el cel s'omple de núvols
si s'entesta el vent.
Neix el nou temps,
de tempestes sobtades,
del passat immediat
que s'oblida d'un salt.
De projectes i grans llunes
que il·luminen les nits.
D'esperances i voluntats,
de fulles fugisseres
tenyides de colors.
De sentits que amplifiquen
les aromes del bosc.
De l'inici de gelades,
del regne fosc,
de guspires que crepiten,
de fum i de foc.
De vespres humits
recollint llenya
i esperar que arribi la nit
de reverenciar la foguera.
De caleidoscopis
i vidres polièdrics,
de llums daurades
i terres enfangades.
D'enyor i calidesa
esperant els freds sobirans.
********