dimarts, 6 d’octubre del 2009

He trepitjat

He trepitjat terres humides,
fang que et xucla el pas,
terres sorrenques,
estepes altes,
prats d'abundor,
selves tupides
i sabanes d'or.

Terrenys erms,
velles vinyes,
solcs de collites,
pedres i roques,
dunes de llum,
camins feréstecs,
boscos ben bruts,
asfalts de tots els grisos,
cims nevats...

Volcans,
granit,
basalt,
glaceres,
temples
i monestirs,
palaus antics,
castells reials,
fronteres,
platges
i zones monumentals.

Fulles seques,
brossa i fems,
carbó i llenya,
molsa, pinassa,
mausoleus,
ruïnes
i cases grans.

Amb bones soles,
barret al cap
i la mirada oberta
cap a un món que està d'oferta.

Res es fa estrany
quan t'interesses
sense prejudicis
ni esquemes fets
amb l'afany
d'aprendre
i comprendre
gaudint dels cels,
solcant els mars,
sentint el vent...


***

Compartint espai i temps






Sol de llum daurada
-fa el ronso i no acaba de marxar-,
i lluna plena sobirana
-ha sortit, és ufana esfera blanca-
superposen simultànea presència
a aquest immens cel.

El sol, cap a l'oest
i la lluna és a l'est.

Dues llums: una càlida,
l'altra freda...




***

Vaig trobar una vaca



Anant a buscar bolets
per una pineda de la Cerdanya,
passava per aquest idíl·lic indret
i em vaig trobar de cara una vaca.

Ella hi anava pasturant
i jo escombrant el terra amb l'esguard;
ens miràren, i vam continuar
cada una, com si res, en un llarguíssim instant.