dimecres, 28 d’octubre del 2009

Cel blanc

Cel blanc de mitja tarda
que amaga els raigs de sol,
fa sentir tristor a la cara
i l'enyorança a dins del cor.


Enyorança dels cels blaus,
dels banys al mar tranquil,
d'un estiu que ja ha fugit,
dels dies llargs de més calor...

El gruix de tela

Entra el sol per les finestres

i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;

la tardor ens endinsa al món dels vents,

als canvis sobtats del cel

i al paradís de les més crues tempestes.





Caducat l'estiu fa temps,

anirem mudant la roba

fins adaptar el gruix de tela

a la temperatura ambient.






Quan d'aquí un temps regni l'hivern

trobarem amb facilitat la vestimenta adient.








Les boires

Cada matí les boires
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.

La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.

Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.