Alè visible pel carrer,
bafarades amb paraules
i veus baixes amb perquès.
De sobte, el fred,
nevades a les muntanyes
i refredats, perquè i perquè i perquè.
Per què un canvi de temps
sense degradació lenta dels graus?
Perquè i perquè i perquè?
dilluns, 9 de novembre del 2009
El brogit d'una ventada
Poema dedicat a l'Alegria Julià,
amiga, mestra i escriptora
(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)
(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)
Determinen nostra trobada
el brogit d'una ventada,
la gent que surt del metro accelerada
i una conversa poètica d'alta volada.
Són coses d'un dilluns al matí,
de l'atzar i del camí,
que ens dipositen a les rajoles més urbanes
les engrunes del destí.
Qui ens ho havia de dir?
Matinar, córrer i trobar-nos aquí
per tal de quedar atrapades
a la xarxa de trames literàries.
La creació i les paraules,
ritme i sentit
per traspassar el quotidià
i anar més enllà
de cada lletra estampada...
Viure dins la rima poemada.
..........................................................
A continuació, el poema que m'ha regalat l'Alegria:
VENTS
A la meva amiga Isabel, mestra i poeta,
que em va fer veure el cel de porcellana.
Ventijol dolç que acarona,
marinada que refresca,
oratge suau que escabella,
tramuntana que trasbalsa,
torb que origina paura...
El vent bufa, xiula, brama,
porta núvols o els escampa
a l’albir del seu caprici:
La grisor de la tempesta
es transforma en cel lluminós.
Nit furient. Però a l’alba he vist
l’immens cel de porcellana,
polit i brillant, de festa.
Avui el vent s’ha emportat
els fantasmes de la nit.
Alegria Julià
Blau matí
Blau matí
cel porcellana
presidint nostre camí.
I el vent de la muntanya
ens despentina i fa venir
poc desig d'estar-s'hi aquí!
cel porcellana
presidint nostre camí.
I el vent de la muntanya
ens despentina i fa venir
poc desig d'estar-s'hi aquí!
El fred a casa
Ja tenim el fred a casa,
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.
Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.
Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:
-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.
Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.
Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:
-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.