Són sons

Tens la música i les tecles,

tens els mots i les idees,

tens la veu per dir el poema,

tens el silenci per callar.

Tens els versos al teu cap.

Surten,

viuen,

clamen,

criden,

xiuxiueixen

i són sons.

Cauen versos

Cauen versos de les branques,

cauen mots del castanyer;

fulles seques que s'estimben

i castanyes sobre el groc serè.

S'amaguen entre ombres,

i s'escriuen sobre el fang;

s'esborren amb les pluges

i s'obliden a l'hivern.

Cada tros de branquilló

i les pinyes i el boix

les cireretes d'arboç

i les pedres i els socs

i els arbres que no perden la verdor,

i les mallerengues i els tudons

son els noms presents al bosc

i fan versos que ens expliquen la tardor.

I no es cansen

ni de nit ni sota el sol,

que perviuen a la Terra,

aquesta nostra excelsa mansió.