dilluns, 16 de novembre del 2009

Cercant mil respostes

Estira't al terra
sota els vanos d'una palmera
per veure com cada estel
il·lumina l'escena
teixint mapes i camins
a la nit més fosca i extrema.

Com tu, contemplaren abans,
egipcis, celtes, grecs i romans,
fenicis, nabateus, hitites i troians
constel·lacions d'extraordinàries formes.

Inventaren històries,
llegendes i mites.

I sota el titil·lar de les estrelles
seguim somiant aventures,
solcant l'infinit amb l'esguard
i cercant mil respostes
sense saber ben bé
formular els perquès.





Brillen els estels

Brillen els estels,

fan l'ullet a la Lluna

tenen tota la nit

per lluir-se al cel

entre el vent que belluga

les branques ja nues,

i un núvol que hi juga.



Brillen els estels

cada nit a l'Univers.


Constel·lacions, o la fascinació de l'etern

Inicialment, aquest poema duia el títol "Constel·lacions".
Ara, tot manllevant el comentari de na Olga Xirinacs, ha quedat com ho veieu. Moltes gràcies, Olga. Per la teva lectura, i per la teva aportació.



Galàxies, estels
pel·lícula nocturna
guionada pels grecs.

Constel·lacions al cel,
figures, formes d'escultura
que brillen a la foscor de l'Univers.

Verge, Lleó
Balança, Orió...
Constel·lacions.