dissabte, 13 de febrer del 2010

Regaleu-me flors





No tenim pas permís
per engolir eternament la vida,
no podrem seguir sempre
contemplant aquest món.

Cal, per això,
endinsar-nos al temps
que per present és nostre
i no deixar per a un altre dia
les feines que ens pertoquen,
doncs ignorem el moment
del clau cojuntural punt final.

Regaleu-me flors
encara en vida,
que les vull ensumar
i explicar-vos amb mots
com m'agrada la florida.

Fer el poema més clar
amb la rima ben polida
i els versos sonors
a quatre estrofes sentides.

Dient que aquest pom
té una vida amb eixida
per la porta de la mort
i que reviurà sent record.

Que recull cada pètal
la natura exquisida
i que els verds del voltant
son l'esclat de la vida.

Regaleu-me flors
encara en vida!