Foto: a l'oasi de Siwa. Egipte
Amb els ulls ben oberts
mirarem les llums del cel.
*
Aquells tons blanquíssims de l'albada,
els raigs solars més matiners,
el blau iridiscent, després intens,
la llum que ens enlluerna al migdia
i satura als jardins tots els colors.
*
I en començar la tarda,
aquell blau salat que apaivaga l'esguard,
aporta silenci a la migdiada
i desig d'eternitat a una imatge de quadre,
o tal vegada a l'oratge més confortable...
*
Mirarem les llums del cel
a l'estona indefinida entre el te i l'últim raig,
quan s'estiren les hores
sent aquarel·la transparent
o una aguada en sec d'alçada.
*
I caurà la nit ben tard,
després d'un capvespre clar
i la més afable i càlida bonança.
*
I aniran passant els dies
i el mes de juny es farà vell
amb el foc viu de les fogueres,
els trons i el brindis de les revetlles.
*
La lluna es banyarà a mar
i seran testimonis les estrelles,
el mirall fosc picarà l'ullet
a les sirenes encara despertes.
*
I ja ningú voldrà dormir,
doncs està feta a l'estiu la nit
de matèria juganera,
constel·lacions saturades de poemes
i aromes ambientals d'herba fresca i gessamí...
*
Mirarem les llums del cel.
*