Serenata de la nit

Serenata de la nit,
l'estiu a la finestra.
Sento fresca i un cric-cric
mentre la lluna va de festa.

S'ha mirat ara al mirall,
amb les onades navega
i ha deixat el mar pintat
de taronges que reflexen.

Serenata de la nit,
l'estiu a la finestra.



***

Llum de juny

Punyent, radiant
la llum de juny magnifica
a cada racó un sublim encant.

S'il·luminen entre les herbes
pètals de tots colors.
Jardins, marges i prats
esdevenen llocs elegants...

A muntanya les rieres
són mil saltimbanquis proclamant
pentinats nous de les molses
o vernissos de les roques al pas.

Emmetzina el raig tardà
l'horitzó més llunyà,
atorgant-li tota la fantasia
que la nit, lentament, ha d'esvair.

I el mar a totes hores
ens mostrarà un nou matís
per aclaparar-nos la mirada
o atrapar d'altres sentits.

I seran curtes les nits
i els somnis puzles a les becaines;
jo reclamaré suant l'albada
amb quatre núvols refrescants...

I seran llargs els dies
per recórrer els camins,
per copsar cants sincopats
dels ocells a boscos vora els llacs,
per preparar els fanalets de les revetlles,
o contemplar al cel com apareix el primer estel.

Punyent, radiant
la llum de juny magnifica
a cada racó un sublim encant.

*

**

***