Ja s'obren les escletxes,
entren els raigs d'estiu
als versos dels poetes,
als dies, al curs i als rius.
S'acaba un maig fronterer
que delicat arxiva hiverns
i fa esclatar lleument espurnes
als projectes dels nous temps...
Arribaran jornades llargues
i a les carenes el desgel,
ruixats, llamps, tempestes...
I també pluges d'estels.
Arribaran les hores mortes
per donar vida als núvols del cel.
Arribaran capvespres roses
i als boscos foscos el fangueig.
Arribaran els migdies de mosques
i les gotes salades enganxades a la pell.
Els verds nous i tendres als prats,
les aromes, els colors inversemblants dels pètals
i els grocs enlluernadors als camps.
La florida dels primers bolets,
el raïm inflant verdors a la vinya
mentre es va gestant la vida.
Ja s'obren les escletxes.
