Les lletres

Dibuix de Dolors Todolí Bofí, a qui dedico aquest poema

 Són bruixes les lletres

 que dansen ballet

 contentes de ser-hi

 al damunt del paper...

Em saluden, em criden,

les contemplo i les veig.

M'expliquen històries

del món al revés,

històries de la lluna,

i secrets del teu gest.

M'expliquen històries

que inventen un éssers

 pels forats dels vents.

***

Vibren els mots al poema

Vibren els mots al poema,

ens parlen a cau d'orella

per recomposar nostre món.

Vesteixen les tardes d'ocres sota els núvols

i els dies feiners de blaus entre enyors.

Les nits, de somnis pintant els udols

i de tots els colors els sobtats records. 

Vesteixen de pluja els capvespres,

les albades, de sol, poncelles i flors;

les paraules perdudes, de cançons d'amor

i els mapes de pobles àvids de nous noms.

A cada vers,

la vida amagada.

A cada estrofa,

el desig d'anar enllà.

Al cor del poema,

un regal a desgranar

bategant-nos a ritme d'estrella

amb la nit perfumant la Terra...

Vibren els mots al poema,

ens parlen a cau d'orella.






***