M'agrada que els mots em sorprenguin,
que surtin apretats com els gotims del raïm,
per atorgar estiu, suc i volum als poemes;
implicats, com les encadenades dolces cireres
per estirar fins a l'infinit les idees que penses;
flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids
com els rierols que acaronen les pedres
i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes
els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.
M'agrada que els mots em sorprenguin,
que surtin, que saltin, que ballin, que volin,
que m'omplin la vida de lletres i somnis,
de passats i presents i molts esdevenirs,
de mons paral·lels, de versos primers,
que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.
M'agrada que els mots em sorprenguin.