Ser

Ser barca cercant el port, 

ser onada al mar d'acer, 

ser esquitx de sal viatjant al vent, 

ser llum al mirall del cel... 

Ser!

S'afanya la llum

S'afanya la llum

a ser eix del dia,

a omplir de blaus el mar

i d'alegria la vida.

És un regal del cel

que envolta cada ombra,

va enlluernant la gent,

banya la natura i l'empeny.

I quan alterna amb la nit

o la llum del sol es retira

ens ha impregnat a la retina

la memòria acolorida del dia.

***

Seguir com si res

Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida

i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges

i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa

i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges

i les utopies et maregen i després es fan independents

i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes

i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres

i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit

i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,

has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,

has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,

has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.