No hi ha paradisos al Planeta
més bells que els amagats a la memòria
o els que tan bé dibuixes al fons del teu cor.
No hi ha paradisos a la Terra
més plaents que els estats sobtats de sorpresa,
de cantar feliç i contenta amb la flaire de la fluïdesa
o de contemplar que la porta del futur és oberta.
No hi ha paradisos
no hi ha indrets especials
no hi ha espais de meravella
fora de la teva pròpia experiència.
Vas veure la llum del capvespre?
Aquell estel amb tremolines al cel?
Recordes el fred d'una tarda blanca de gel?
I l'espera que quasi t'ofega,
i els dies d'un estiu que comença
i l'alegria del mot que una idea et genera
i passejar pel circuït del avui estic bé
i anar a dormir amb el pes del cansament a les parpelles
i somniar, somniar amb el vol estel·lar per l'univers,
el cant sublim de les sirenes, la màgia al bosc del follets,
l'aventura sagaç del vaixell pirata
o l'atuell estrany i paradoxal que al seu sarró el savi amaga...