Plou amb ganes, plou a dojo, plou valent,
cau la pluja que neteja, cau la pluja més potent
és la pluja que musica un gran concert.
Contra el terra, contra els vidres va caient.
Són les gotes més gruixudes de l'aigua transparent,
és la dansa altiva dels núvols que es desfan,
és la festa de la natura amb orquestra envolvent,
és un no parar, és tota la activitat al cel.
Promet vida generosa, promet boscos productius,
a l'horta i als fruiters bon regadiu
i a les bestioles existència llarga arreu, a tot arreu.
I ens refresca i ens recorda selves remotes i paisatges com pintats
i els monsons forts de la Índia i els xàfecs d'Ankor fent brillar l'arbrat,
i els camins de Burma, anegats, i les pluges infinites de temps passats...
I ara ja, m'agradaria guardar dins del cap les aromes i els senyals
de tantes pluges que fins ara a la vida, com aquesta, m'han mullat.
***