Lluny de matinar al mig de la fosca,
lluny del fred tallant de l'hivern,
lluny d'aquell gener que mai no s'acaba
ens envolten els raigs generosos de l'estiu.
I ens duen la remor cridanera de les platges
i dels grills entre els grocs intensos dels camps
i la brisa càlida immensa de migdia
i les tardes gegants ofegades en llum.
Les nits són ara cases de la vida
sense portes ni sostres ni llenya ni fum,
són els nostres negres regnes directes,
són pantalles pels somnis esquitxats de futurs.
I de dia, els verds matisen els tons sota el sol
emmarquen les vives intensitats de les flors
i la terra, seca, demana a crits els beneficis de l'aigua
mentre les vacances ens bressolen amb onades de vida el cor.