Com una alenada d'aire fresc,
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel...
Bufa i plou i ens aclapara un vers
que se'ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s'expandeix.
S'escampa. Demana més mots i creix.
És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel...
Bufa i plou i ens aclapara un vers
que se'ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s'expandeix.
S'escampa. Demana més mots i creix.
És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.
D'una nit que venera milers d'estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d'hivern.
(Poema publicat també al Blog del Dia Mundial de la Poesia :
http://diamundialpoesia.wordpress.com/aportacions/2013-2/isabel-barriel/