Sensació
Un
gat a la teulada
arraulit
entre la boira,
xemeneia
de maons
amb
niu de branques seques,
els
camps verds
i
ensenyant vermell, unes roselles...
Tot
ho veig
des
del tren
i de
seguida
queda
enrere.
Arribo
a Les Arrels
-és
l'escola que m'espera-
plena
de nenes i nens
tocats
per la primavera.
Amb
els braços oberts,
les
veus de versos plenes,
els
poemes a les parets
i a
les mirades que m'estrenyen.
És
bonica sensació:
sota
una pluja d'aigua clara
veig
la feina que allà queda,
veig
l'empeny dels docents
per
obrir les subtils portes
al
món dels sons i els poemes.
Veig
tant i tant treball fet,
veig
la immensitat del temps,
veig
un món de nit i estrelles,
veig
el blau a un cel immens,
veig
un paradís de mots i seda...
Isabel,
maig
2013
(POEMA DEDICAT
A L’ESCOLA
LES ARRELS,
DE MOLLERUSSA)
***
Poemes al Siloé
La tarda era gris,
el camp es mullava
i
us jo vaig parlar
de com poemava.
Les
vostres mirades
a la veu clavades
em
feien viatjar
per rimes i paraules.
Us vaig regalar
primers versos
impresos
i encara la tarda
ens bressolava
veient dracs marins
dansant a la pissarra…
Isabel, maig 2013
POEMA DEDICAT A ALUMNAT
I PROFESSORAT
DE L’ESCOLA SILOÉ,
DE MOLLERUSSA