Quanta vida interna!
Invisible a ull nu,
mòbil, tancada, plena,
agitada i alhora serena.
La teva pell externa
és llur infranquejable frontera
que només al final es trenca.
Ets atractiu de mena
i quan et veig,
m'injectes l'alegria en bena.
Malgrat tanta vida interna,
malgrat el manat de cucs
que et devoren amb avidesa extrema.
Malgrat tot, rovelló,
et tinc en estima intensa,
t'agafo, i et deixo anar amb pena...