i un celler a mig fer.
Som còmplices de la terra,
cercarem ajut al cel,
la llum al sol,
les nevades a l’hivern,
la pluja a la primavera,
a a les nits, el tel d’estels.
I a la lluna, i al riu,
i sempre al pas del temps...
Tenim vinyes, oliveres,
i un celler a mig fer.
1 comentari:
El teu poema m'ha fet pensar en la pobre gent que han patit les conseqüències de l'incendi, i els anirà molt bé demanar ajuda al cel...
Petonets.
Publica un comentari