statcounter

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Naveguen

Naveguen les paraules

pel mar del pensament,

salten les onades,

fan coreografia en vers.


Naufraguen algunes,

s’ofeguen tristament

i mai ningú les recupera,

l’oblit és monstre que creix.


Busca cada mot un sentiment,

solca, s’ubica, flueix,

determina l’ús el seu destí,

descriu el que et passa per la ment...


Naveguen les paraules.



dimarts, 14 d’octubre del 2008

La poesia és

La
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides



FINS QUE NO L'HABITES





La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.





dilluns, 13 d’octubre del 2008

Previsió



Gronxa una gota

la fulla morta,

cauran ambdues

al primer cop de vent.


Quedarà nua la branca

i el faig abillat d’hivern.

Sepulcre del bon temps

seran la terra i el cel,

i congelades les pluges

amb el fred més extrem.

Poema de la llum


El reflex de la foguera a través de la finestra,
la lluna immensa que a l'estiu regna amb llum freda,
el sol polsegós que entra a casa fins el terra,
el punt vermell d'
stand by, sempre en espera.

Un raig al bosc,
el color del most,
un llac de plata,
una sàvia mirada,
la pluja d'estels a l'agost
i la flama sagrada.



diumenge, 12 d’octubre del 2008

Poema de colors




Vermell
, síndria interior,

verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.





Poema del rellotge


Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...


T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.


Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.


Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.


Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.






dijous, 9 d’octubre del 2008