Tinta de colors

Cau la pluja sobre els mots
i les lletres es deformen,
degoten tinta de colors
buscant rima amb la tardor.

Pinta la tinta els bolets,
les fulles que espanta el vent,
les castanyes més lluents
i la terra sota el cel.

I el poema es desfà
penetrant a la Natura
per regalar màgia al paisatge
amb coloraina inversemblant.



*

Rodolins de Castanyada (Cicle Inicial)

Quan la nit és ploranera
fa córrer al llit la castanyera.



Entre fulles i pellons,
castanyes i rovellons.



Humit el bosc,
a la llar encés el foc.



Mil estels al cel del novembre
il·luminen fantasmes sempre.


Menjarem castanyes i panellets
fets amb bons ingredients.


El fred empeny el temps
i cada nit una mica creix.


Cada fulla pren color
quan s'instaura la tardor.


Tanqueu portes i finestres,
que volen marxar els mestres!

Ha caigut

Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...

I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.

Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.

Les ventades són lleugeres

Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.

Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.

I si plou, ai!,
com rellisquen!

Dia fred

S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.

Llum furtiva

Veig la llum furtiva
d'un sol aliè
que escalfa terres,
cims i pallers,
que daura pedres
de vells indrets.

Que ens guia els somnis
cap a altres temps.

Irromp de cop
amb la màgia del capvespre,
és un pom de raigs i pols,
és un so, és aroma, és tardor.

Sota els faigs

Fullaraca sota els faigs,
branques nues,
gris excels tocant el cel.

Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!

Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.

Cobreix la nit
el paisatge.