No marxeu!

Papers i llibres

es perden per la taula,

obliden per moments

quin lloc han d'ocupar.

Es traspaperen,

obliden la ubiqüitat per sempre més,

fugen amb dissimul estoïcament

per fer-me quedar del tot malament.



Papers fermosos, no marxeu!

Us busco i no ens trobem.

Quedeu-vos a aquell indret

adequat del començament.

Llum del sostre

Llum del sostre
entre els vidres,
llum del sostre
anti-reflectant,
llum del sostre
amb llàgrimes
del segle passat.

No enlluerna
ni ens eclipsa
la llum natural.
Si entra el sol
per les finestres,
delicada s'apaga
fins que la foscor
encesa la demana.

M'han dit

M'han dit que la lluna algunes nits
entra al fons de les cases,
que il·lumina les sales
en obrir de bat a bat les balconades.

M'han dit que quan la lluna minva
s'amaga entre els núvols i està trist,
que serà nova d'aquí a poques nits,
lluna nova invisible...

M'han dit que tornarà feta un fil
corb i prim, com un dibuix d'artesania,
com un vaixell solcant el cel,
que un dia estarà plena, que anirà creixent.

M'han dit que fa temps rebè astronautes,
que hi passejaren satisfets,
m'han dit que la lluna és un lloc fosc
i que rep la llum del sol i ens la regala.

M'han dit.

Esvairà nits i tenebres

Agosarat el sol ens vindrà a veure,
esvairà nit i tenebres,
s'obrirà pas entre les boires
que ens enteranyinen els ulls o els panorames.

I un nou dia amb hores de llum,
brogit, colors i vida
ens rep per millorar el món
amb tallers oberts del riure,
mots, acudits, idees sàvies i cançons.

Amb bones cares, girs i cabrioles,
amb un circ ple d'equilibristes dins del cor.

Titelles

Titelles de ball rimat,
ulls de mussol
i cabells d'espart.
Ballem, titelles, ballem
amb els fils ben lligats
i el guió estructurat.

Un somriure

Com que estem a l'any de l'Astronomia
i als països del Planeta s'ha de notar,
com que ens agrada observar el cel
des de el nostre raconet de la Terra,
com que volem conviure en pau,
us convidem a compartir amb nosaltres un somriure.

Hi ha qui compta els estels

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui tanca les finestres,
hi ha qui ignora sempre el cel,
hi ha qui és beneït pel vespres.

Quan la llum no es decideix
a rebre un nom concret.

Quan encara el firmament
no ha proclamat la nit severa.

Quan el cel és transparent
i veiem que la lluna ja hi navega.

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui és beneït pels vespres.