statcounter

dimarts, 17 de març del 2009

Totes les peces

Totes les peces,
immòbils,
a cada quadre esperen
ser part d'una estratègia
pel triomf.

Necessiten futur,
referir el pas a un pla comú.

Peons, torres i alfils,
rei, reina i cavalls
solemnes resten al tauler d'escacs
pendents de les teves mans.





dilluns, 16 de març del 2009

Ombres

És un dia avui de l'any
que dibuixa bé les ombres,
delimita siluetes
i les projecta modulant.
Quin contrast!, sol brillant
i ombra negra van ballant
sobre el verd fi de la gespa.
Fulles i branques aqui van.

S'apropa


S'apropa un temps singular

fet de cabrioles tèrmiques,
entre tèrboles albades
i indecisos capvespres.

S'apropa un temps singular
en que cada estona ens sorprén,
que ens porta nits tardanes
amb incandescència al cel
i un seguit de sobtats dies
dissimuladament freds.


diumenge, 15 de març del 2009

Ser poeta


És entrar a un camí per fer
És cercar flors a l’hivern
Rascar ametistas pintades
Comprar diaris gratuïts
Remoure crancs amb coberts de plata
Llogar una cova amb rats penats
Saltar per on volen les papallones
Volar per on canten a l’estiu els grills
Arrossegar-se sota l’ombra del falciot
Mirar la nit amb ulleres de sol
Prendre el sol contemplant com s’apropa la mort
Obrir la finestra per on entren els mots
Per dansar amb ritme a la pantalla
O treure espurnes de fúria en ordenar els records.

dissabte, 14 de març del 2009

Metal·lúrgia

Metal·lúrgia pelegrina
a la nit fosca del cel
que harmònica orbita
sobre llacs, mars i deserts.


Metal·lúrgia
pelegrina,
em reclama món enllà
per dormir a redós de tan fina fira
emparada per efímeres guspires al ras.


Al ras.









Fuig l'hivern

Fuig l'hivern per la porta de les coses passades
ens toca viure ara el seu últim cap de setmana
celebrant que la llum triomfa a les vesprades,
i que la primavera arribarà, com sempre, esbojarrada.


Que ens durà el dia de la Poesia,
i pluges, i tempestes amb tronades,
i hores de sol, i el dia florit del Llibre,
i un calendari ja esponjat
amb forats fets de temps lliure.





De temps lliure!






divendres, 13 de març del 2009

I la ciutat brillava

Núvols prims filagarsats
posaven rosa al cel més clar
que pintava lluminós el vespre.
S'encenien els fanals, i la ciutat brillava.

Cada vehicle, al seu pas,
tots els vianants pels camins aleatoris
que el destí els hi posava pel davant
i jo allà al mig, amb indecisió, parada.

Vaig ser moto, gos i furgoneta,
rodamón amb el carret del supermercat,
banquer repentinat de corbata i cartera,
senyora trista encartonada d'un marquesat,
lluna, foscor, meteorit i estrella,
rètol fent pampallugues i bicicleta.
Vaig ser tot allò que circulava
per gaudir dels circuits que m'oferia la mirada.

Dels circuits que m'oferien les mirades.