Diumenges

Els diumenges de vacances
són dies malaguanyats;
si dupliqueu els descansos
podeu al final sortir malparats.

Oh, si els poguéssiu traslladar
al període laboral...!

Ballem a mar

Es banya el sol
es banya el cel
es banya el món
em banyo jo
et banyes tu
es banya ell
es banyen elles
ens banyem tots,
banyem els ulls,
banyem el nas,
ballem a mar,
som llum i sal.

Entre dos llums

Al vespre, tons daurats al cel
sector oest, acompanyant el sol que fuig,
i tots els rosats darrera uns pocs núvols
que esdevenen immòbils cap el gris.


La nit, temps fosc amb lluna
entre dos llums en evolució.

A l'alba, solemne és la claror
que comença sent aquarel·la
per acabar al cel en gran lluentor.
Tots els blancs, tots els blaus,
roses i grocs, canviants tots els colors.
Xatracs, gavines i falciots al vol.
Es fa evident molt aviat el sol,
donen llurs raigs ales al nou dia.
Volen les hores, vola el temps,
es succeeixen els moments
fins que torni una altra vegada la vesprada.

Temps immens

Temps immens
ple d'interès
que gestiona hores
profundes sota el cel.

Moments fora rellotge
que abominen el s'ha de de fer
i estenen xarxes àgils
pel fes el que vulguis, tu mateix.

És el temps de les vacances
sense horaris
ni haver de sortir corrents,
és el temps per perdre el temps,
és el temps d'això és viure, així és.

Perdre el temps en lectures
pel·lis i aventures,
llargs passeigs,
anar al port,
comptar els estels
i escombrar dels racons vells
les lletres, veus, mots i idees
cap a aquests o altres poemes.


O senzillament, sentir el vent
com et remena els porus de la pell.

Des d'aquí

...veig el món.

***

Podeu ja tornar

He molestat les llagostes,
he fet saltar de l'herba els hostes,
han volat les papallones
i he foragitat un reguitzell de grills.

Ara podeu tornar-hi, us convido.
Ara us deixaré ja tranquils
fins que talli de nou la gespa,
la gespa verda del meu jardí.

Ara podeu ja tornar-hi
i passejar entre plantes i flors,
a mitja tarda amb el rec banyar-vos
fins que la nit us bressoli el cos.




::::::

Horitzó

T'allunya la mirada,
et crida món enllà,
és l'horitzó que et clava
la sageta de voler-lo traspassar.

I com que el Planeta és una esfera,
mai acabes d'arribar,
sempre es desplaça
quan et penses que hi ets a tocar.

L'horitzó, com el futur,
són fites ancorades al mot lluny
i per molt que avancis
no els tindràs pas a l'abast...



***