statcounter

divendres, 10 de juliol del 2009

Brollen els poemes

A l'ombra del mots
brollen els poemes.


Són el revers del món,

són la vida amagada,
són anar del bracet d'una fada,

són somiar, són volar,
són bojos teoremes,

són remor, són cançó,

són ressò, són flaire i olor,
són batecs inevitables del cor.




Viuen les paraules

Viuen les paraules
vestides de nit
entre la lluna i el llit.


Sota les estrelles,
amb llum a les lletres
i gust de pastís.


Viuen al teu univers,
són prosa,
són vers.


Viuen les paraules.



***

dijous, 9 de juliol del 2009

Underwood


Li falta un full en blanc,
la cinta negra
i els dits ballant.

Balla el Planeta

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.




***

Qualsevol dia plourà

Qualsevol dia plourà,
rebentaran els núvols
i l'aigua ens parlarà.

De diluvis,
de plugims.

De rec, de sèquies,

de fang, de rieres.

De les fonts del Nil,

de les cataractes, del mar.

D'illes oceàniques,

de balenes blanques,
de pingüins polars.

De granotes i tortugues,

de cargols i bromèlies
i paisatges tropicals.

De gotes d'aigua
sobre les fulles dels arbres,
i esclatant amb impacte a l'asfalt.

De gel,
de banquises,
d'icebergs.

Qualsevol dia plourà.




Llorer




Llorer,
Llorers
a Lloret.

dimecres, 8 de juliol del 2009

Em preguntes què vaig veure






Pregunta de cendra,


resposta de mort.


Vaig percebre un cos caducat


-vidre als ulls, pell de plexiglàs-


un rellotge aturat


-velles campanes, tic-tac-


i un plàstic momificat amb mots,


oblidats vestigis d’un antic món.




Em preguntes què vaig veure,


i com que no em pots entendre


et recitaré amb sorolls malcarats


la teranyina mental que he guardat,


doncs sense paraules no pots copsar


l'abast del què vaig veure, del què jo sé.




Brmmmmmm bummm

Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!



Em preguntes què vaig veure...



Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"