statcounter

dimarts, 10 de novembre del 2009

Temps de canvi

Gèlid ja l'ambient

quan la tardor encara regna

i és desplaçada per un hivern

que amb un fred cru l'empeny.



I a aquesta batalla,

la pluja s'absté,

només cauen nevades

a comarques de muntanya.



Queden anul·lades

les robes d'entretemps,

queden congelats

els desitjats bolets.






Se senten els renecs,

voleien les bufandes

i entre esternuts i mocs,

els marededéuquinfred!



dilluns, 9 de novembre del 2009

Canvi de temps

Alè visible pel carrer,
bafarades amb paraules
i veus baixes amb perquès.

De sobte, el fred,
nevades a les muntanyes
i refredats, perquè i perquè i perquè.

Per què un canvi de temps
sense degradació lenta dels graus?
Perquè i perquè i perquè?


El brogit d'una ventada



Poema dedicat a l'Alegria Julià,
amiga, mestra i escriptora
(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)

Determinen nostra trobada
el brogit d'una ventada,
la gent que surt del metro accelerada
i una conversa poètica d'alta volada.

Són coses d'un dilluns al matí,
de l'atzar i del camí,
que ens dipositen a les rajoles més urbanes
les engrunes del destí.

Qui ens ho havia de dir?
Matinar, córrer i trobar-nos aquí
per tal de quedar atrapades
a la xarxa de trames literàries.

La creació i les paraules,
ritme i sentit
per traspassar el quotidià

i anar més enllà
de cada lletra estampada...
Viure dins la rima poemada.



..........................................................

A continuació, el poema que m'ha regalat l'Alegria:


VENTS
A la meva amiga Isabel, mestra i poeta,
que em va fer veure el cel de porcellana
.


Ventijol dolç que acarona,
marinada que refresca,
oratge suau que escabella,
tramuntana que trasbalsa,
torb que origina paura...


El vent bufa, xiula, brama,
porta núvols o els escampa
a l’albir del seu caprici:
La grisor de la tempesta
es transforma en cel lluminós.


Nit furient. Però a l’alba he vist
l’immens cel de porcellana,
polit i brillant, de festa.
Avui el vent s’ha emportat
els fantasmes de la nit.

Alegria Julià



Blau matí

Blau matí
cel porcellana
presidint nostre camí.


I el vent de la muntanya
ens despentina i fa venir
poc desig d'estar-s'hi aquí!


El fred a casa

Ja tenim el fred a casa,
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.

Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.

Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:

-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.

diumenge, 8 de novembre del 2009

De sal i de roca


Sabors a la boca

de sal i de roca,

farigola i saborija

a cada mossegada d'oliva.














Mandra de la nit

Entren els raigs del sol
es llencen obliquant;
angulació a la deriva,
segell de tardor esquisida.

Mandra de la nit
que a diari matines:
veus al cel tels de fred
a tocar de la vida.
I ens aixeques i ens treus,
vestits de carxofa,
com vectors, a fora.