Cercant mil respostes

Estira't al terra
sota els vanos d'una palmera
per veure com cada estel
il·lumina l'escena
teixint mapes i camins
a la nit més fosca i extrema.

Com tu, contemplaren abans,
egipcis, celtes, grecs i romans,
fenicis, nabateus, hitites i troians
constel·lacions d'extraordinàries formes.

Inventaren històries,
llegendes i mites.

I sota el titil·lar de les estrelles
seguim somiant aventures,
solcant l'infinit amb l'esguard
i cercant mil respostes
sense saber ben bé
formular els perquès.

Brillen els estels

Brillen els estels,

fan l'ullet a la Lluna

tenen tota la nit

per lluir-se al cel

entre el vent que belluga

les branques ja nues,

i un núvol que hi juga.

Brillen els estels

cada nit a l'Univers.

Constel·lacions, o la fascinació de l'etern

Inicialment, aquest poema duia el títol "Constel·lacions".
Ara, tot manllevant el comentari de na Olga Xirinacs, ha quedat com ho veieu. Moltes gràcies, Olga. Per la teva lectura, i per la teva aportació.



Galàxies, estels
pel·lícula nocturna
guionada pels grecs.

Constel·lacions al cel,
figures, formes d'escultura
que brillen a la foscor de l'Univers.

Verge, Lleó
Balança, Orió...
Constel·lacions.

A la nit

Abans d'anar a dormir,
un plat d'ajoblanco malagueny
amb submarins acolorits:
caviar, i bacallà norueg.
Després, un ou esclafat
amb patata i trufa negra.

Quatre avellanes
i una tisana amb mel de romaní.

Abans d'anar a dormir.

A migdia

D'aperitiu musclos de roca al vapor
i escopinyes gallegues d'una llauna.

Després, un abundant i bon arròs
amb gambes i escamarlans i sèpia i suc
i escarxofes i pebrots i allets de l'hort.

Amanida d'api i tomàquets llustrats
amb panses, pinyons, oli i nous.

I per postres, raïm moscatell
amb un brie francès mig madur.

De bon matí

Parar taula de bon matí.

Una copa amb suc de taronja,

pa de cereals que anem torrant

i pernils i formatges i oli i tomàquet,

mantega, codonyat i melmelades.

Olives trencades del jardí,

cafè, xocolata, iogurt o llets endolçades.

*

**

***

La poesia és

"La poesia és mantenir els desitjos intactes

malgrat el temps que va passant."

M.Montserrat Medalla Cufí

És explicar un món esfèric
amb quatre mots lineals.

És aprofundir amb imatges
dins la veu que la llegeix.

És escalar un vuit-mil
essent un esperit.

És cremar la llenya
d'un bosc que no existeix.

És llum, és cel,
és paraula nàufraga al cervell.

És el mar on suren
mil mons paral·lels.