statcounter

dissabte, 20 de febrer del 2010

Un dia amb llum

Poema-regal
sense llaç ni embolcall
per a tu,
Olga Xirinacs.


Ha nascut un dia amb llum
acumulada a cada hora;
ens sorprèn després d'una pluja
incansable i colpidora...


Nova etapa a un oratge
que castiga llars dels pobres,
las que creixen als barrancs
i als suburbis més anònims.


Sort que el sol
avui els hi dóna
calidesa amb els seus raigs
per ressecar la zona.


I farà florir
mimoses i baladres
per decorar i acolorir,
fent-lo visible, aquell paratge.




Desert blanc

Foto: desert blanc. Egipte




Desert blanc

de llum canviant

i hores mortes

enmarcant aquest capvespre.


Ombres constants

davant l'esguard.

Arxivar-les al disc central

de les imatges importants

per tenir-les sempre a mà

i retenir-les en pantalla.


Que tinguin sempre entitat,

que desprenguin llum d'un dia,

que ens pintin de grocs, blancs i rosats

els grisos d'austeritat.
j
Que ens expliquin l'entrellat,
m
com reviuen dins del cap
n
els arxius lluminosos i visuals
j
que signen els nostres bons temps passats.
j
***





Posted by Picasa

divendres, 19 de febrer del 2010

La lluna més fina

He vist,
i
p
quan s'ha fet de nit,


la lluna més fina


al cel ja enfosquit.




Gran boca somrient


de llum fluorescent


que s'empassa històries


i escup encanteris d'estels.




Sembla una barca egípcia


sembla un arc de llum al vent,


monjoia de somni i màgia,


sobreixidor de cofres amb secrets.




Inspirador de gats pels terrats,


de poetes pluriempleats,


de compositors musicals


i dissenyadors de tendències vitals.
o
La lluna més fina.

dijous, 18 de febrer del 2010

Fauna artesana

Posted by Picasa

La neu

La neu cau abundosa,


abraça branques i temps


sota el vol baix de l'alosa


que divisa el tel blanc del cel.




El silenci de les volves


en volar a caprici d'un boirós vel


ens musica pau amb veus


que ens aixopluguen cada vers.




I cantarem un poema


lloant el foc i la llenya


rimat per la duresa del fred


i la fe en la primavera ja propera.




I la neu, esglai sobre del paisatge,


romandrà fins que el blau més intens


ens regali sol a tot l'engranatge,


i tanta blancor s'esvaeixi
o
amb la calidesa de l'oratge.






*****




dimecres, 17 de febrer del 2010

Dedicatòria

A mestres, lectores i lectors
que gaudeixen amb els poemes
d'aquest blog
Isabel

Se m'escapen a mi els versos
van volant pel cel del món,
fan parada a les escoles
i allà són fulls de colors.

Alguns, cansats, hi dormen.
D'altres són veus, són ressò
als caps i els cors del poetes
que a l'aula reviuen cada so.

I un dia els poemes
seran cantarelles de nens i nenes.
Bressoleu, mot a mot, els poemes
abans meus i ara de tots!


L'hivern és present

Quan a migdia el cel llueix blanc


i la temperatura ambient no puja.




Quan a la radio parlen del fred


i de la immediatesa de la pluja.




Quan el mes de febrer s'esterrufa


i ens arracona a la vora de l'estufa.









És què l'hivern és present


aquí, a la vida de la gent!











I espera que arribin el raig del desgel,




les aigües trapelles als tobogans de les rieres,




els primers borrons a branques i herbes,




els colors de les pintures a totes les textures,




la primavera amb olor de planta remeiera,




i les aromes que remenen a ses olles les bruixes fetilleres...