statcounter

dijous, 18 de març del 2010

Endevinalles i animalades

Ses petjades són les baves,


el seu rastre és el moc.


S'arrossega per les pedres


i és feliç sortint quan plou.



Solució: el cargol








Estiro el cap cap a la lluna,


estiro el cap cap els estels;


s'hi suma el coll a aquest anhel


i ma mirada puja i puja...



Solució: la girafa

Endevinalles nascudes als blogs












****

Anunci de primavera

Cent mil branques ja en flor,
els insectes van de festa
brunzint per tanta blancor.
t
Una pluja que matina,
a migdia surt el sol.
L'oreneta tot s'ho mira
i refila l'oriol,
la vinya espera nua
el brot de la primera fulla;
blau, blanc, gris i verdor
anuncien primavera a la natura
i a la cuina abundor.
***
Posted by Picasa

dimecres, 17 de març del 2010

Mes de març






*


Mes de març,


llum i vent


i música a la vida.




Dansaires blancs,


pètals de l'ametller,


com veles d'un veler


voleiant al mig del blau intens.




Es fan iguals


mar i cel,


es fan iguals


nit i dia;


baixa aigua als rierals


i l'alegria ens convida


a córrer pels prats


trepitjant els verds i la florida.







***




És blanca la florida


És blanca la florida,
és blau brillant el cel
i la primavera s'anuncia...

Posted by Picasa

dimarts, 16 de març del 2010

Flou-flor-flou

Posted by Picasa

No et serveix

No et serveix l'arribada imminent de la primavera,



no et serveix si no recordes les gelades crues de l'hivern,



si no ensumes amb un somriure la dolçor d'una poncella,



si no projectes paisatges i camins per trepitjar,





no et serveix el pas del temps





si no gestiones oportunament els teus passats,





els nostres futurs, tots els presents...







dilluns, 15 de març del 2010

Danses










Danses dels raigs damunt la Terra,



jocs d'ombres entre les flors i les herbes...












Colors als ametllers




que anuncien primavera




quan l'hivern és fred present




i hi llencem mirades fugisseres




amb la càmera al davant




i els mots rimats ballant pel cap.




















Es col·loca cada paraula




al lloc més inversemblant




per convertir-se al final




en poema extemporani




que canta el caliu hivernal




bressolat per l'esperança




d'un seré oratge brillant




que un dia ens acaroni.




















Amb dits del vent pel pentinat




i sorra fina a tota la cara,




solemne airet del nord




per compassar-nos cada passa




amb la seda suau que ens filtra la llum a la mirada.















Danses dels raigs damunt la Terra,




jocs d'ombres entre les flors i les herbes...