statcounter

dijous, 7 d’octubre del 2010

Metàl·lica tardor





Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...


Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Tresor



Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.


diumenge, 3 d’octubre del 2010

Intercanvi



Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.




Tot i el seu color

semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut

humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel

dijous, 30 de setembre del 2010

L'octubre






M'agrada que s'obri el teló
i el bosc s'abilli de tardor,
que entri l'octubre a escena
carregat de boires i núvols,
que el cel ens regali pluges
entre pinzellades de fum
i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti
i esclatin els bolets,
que a la roureda creixin els ceps
i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,
i sentirem el picot, veurem un pit-roig
i la mallerenga es mourà inquieta
entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,
cauran, com les fulles, les figues
i els grocs tenyiran al camp la vida
competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre
madurant castanyes,
despertant fredors,
signant projectes,
emparant colors.

Fugirà en silenci
mudant enyors,
generant paraules
per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló
i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...


RODOLINS DE TARDOR

RODOLINS DE TARDOR

Amb poques flors ve una tardor

que pinta camps i arbres de color.

Pluges sobtades o animades ventades:

fan paraigües i ombrel·les destrossades.

Ha posat l’estiu final a el calor,

i ja comença el fred amb la tardor.

Octubre de figues, nous i magranes,

noviembre de bolets, pinyons i castanyes.

Ja arriben pomes i mandarines

per perfumar-nos les genives.

dimecres, 29 de setembre del 2010

Dolça matèria



Dolça matèria
que ens promet deliciós llepar,
caramels que il·luminen
las tardes de pluja
o els matins de Nadal,
caramels que ens enganxen
al sucre amb colorants...



dimarts, 28 de setembre del 2010

Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)




Presumida, la lluna
ens omple la nit
envoltada d'estrelles
i foscors d'infinit.


Quin misteri insinua?
Quants secrets callarà?
És al món de les bruixes
fanalet d'embruixar,
és al gran univers
un cos sense més,
és la lluna font d'encanteri
i bon bressol per somniar
és gran reina al paradís sideral
és la llum d'intempèrie
que fa de la nit un imperi astral.



Domina els fluïts de la Terra,
orbita al nostre voltant
mentre determina
si una llavor germina
o si es corca un bolet,
si arriba al Nord la marea viva
o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.


***